El passat divendres 15 de juliol vaig tenir l’oportunitat de presentar el meu treball “De Filipines a Dachau” a la sala d’actes de la seu central de la UOC. L’acte s’emmarcava dins la presentació dels TFCs de final de llicenciatura d’humanitats. La sala era plena i vaig poder fer la presentació d’una feina que m’ha ocupat el darrer any.
Des de juliol de 2010 fins enguany he realitzat un treball de recerca sobre la biografia de Carlos Redondo (1879-1945), besavi meu, que fou un militar que va participar des de la guerra de Filipines fins a la Segona Guerra Mundial. A partir d’unes cartes antigues enviades des de l’exili durant els anys 40, hem anat reconstruint la seva vida; hem visitat arxius militars i civils de Madrid, Àvila, Segòvia, Salamanca, així com el Bruc de Barcelona i l’ANC. Hem visitat també llocs emblemàtics on va viure i hem entrevistat a persones properes a ell, com una filla seva que viu a Toulouse.
El resultat de tota aquesta recerca ha estat desenredar el fil d’Ariadna de la seva vida, des del desastre del 98 fins a la Segona Guerra Mundial. Carlos Redondo era un militar i aquest fet li va donar la oportunitat de ser present a grans esdeveniments de la història. Va estar també a la Guerra d’Àfrica, va transitar per la Dictadura de Primo de Rivera, per la Segona República i per la Guerra Civil. Es va mantenir fidel a la República i la seva vida ja força excepcional va fer una darrer gir quan va haver d’exiliar-se i va ser detingut per els Nazis a França.
Efectivament l’any 1939 es va exiliar a França amb part de la seva família, i va viure durant 3 anys a Vernet les Bains, al peu del Canigó. Però al morir la seva dona va retornar a l’activitat armada col·laborant amb la resistència i amb els Maquis. Va ser apressat per la Gestapo el desembre de 1943 i conduit al camp de Vernet d’Ariège, prop de Toulouse. El 30 de juny de 1944 van tancar el camp de Vernet i van carregar tots els presos dalt del tristament famós “Train Fantôme”, un tren ramader que va travessar França en plena retirada dels alemanys en un viatge que havia de durar tres dies i va durar dos mesos. Finalment Carlos Redondo va ser deportat al camp de Dachau on moriria el març de 1945, un mes i mig abans que els aliats alliberessin el camp.
És una satisfacció per a mi, haver pogut fer aquest treball de recerca històrica especialment per dos motius: Un per la meva passió per la història, una de les matèries que més m’agrada, i dues per ser Carlos Redondo un avantpassat meu amb una vida que mereixia ser biografiada, que no podia quedar en l’oblit. M’enorgulleix que el treball hagi estat reconegut i em fa feliç que hagi agradat, tant a familiars com a interessats en la història. Vull donar les gracies sincerament a tots.
