Un dia vaig agafar un tren, vaig anar a una ciutat estranya i al migdia estava dinant amb gent inusual. A la tarda vaig anar a un congrés, després estava sopant amb la mateixa gent, ara ja més propera, al vespre vaig anar a un espectacle i a la nit estava prenent unes copes amb uns amics.
El dia va ser intens i a mitja tarda vaig haver de fer un esforç per pensar si havia dinat, per saber si era el matí o la tarda. Al vespre, pensant el que havia fet al matí, em semblava que havia sigut ahir.
Aquesta deformació del temps es va donar en l’ interval de 24 hores però es pot donar també en tot un any. Depèn de com transcorre l’any, de si mantens les mateixes situacions personals, emocionals, o socials, el passat et pot quedar molt proper o molt distant. Quan penso en ara fa un any, noto que em queda molt lluny en el temps. D’ençà fins ara m’han passat moltes coses, he canviat moltes situacions i observo el desembre de 2010 com un passat llunyà. Han anat passant els mesos i canviant les situacions com canvia el paisatge quan l’observes des de la finestra d’un tren. Aleshores estava pujant la carena, quasi era a dalt. En el darrer estadi, a l’últim replà abans d’escalar el cim entreveia moments de felicitat, estones plaents pensades a consciència.
A velocitat de creuer, a voltes et pots passar dies, mesos, anys observant el mateix paisatge monocromàtic, sentint cada vegada com torna el cicle anual monòtonament. És llavors quan perds la noció del temps i quan et sembla que el Nadal passat va ser abans d’ahir.
Nogensmenys, si en aquest transcórrer de paisatges has canviat de color, si has passat de la linealitat a la exuberància, del desert erm a la selva frondosa, has seguit per la senda d’un bosc espès, has travessat un túnel inacabable, has trobat atzucacs desesperants, obstacles que et semblaven infranquejables, has arribat a una clariana, has seguit per la cinglera, has aconseguit escalar el cim però no t’has aturat a dalt, has baixat fins al pla massa depressa...
Quan passa tot això, pensar en ahir, en fa un mes o en el desembre passat és una quimera; et provoca una sensació de llunyania, et suggereix un passat fins i tot nostàlgic, sumit llavors en l’ascensió èpica, i et remet a moments que fins avui no valores conscientment en tota la seva singularitat.
Aleshores gires la vista, mires l’horitzó i veus el següent cim, ara ja més a prop.
0 comentarios:
Publica un comentari