Reivindicant la Poètica

Aristòtil ja ho distingia al segle IV aC. La contraposició entre la Retòrica i la Poètica, entre la pragmàtica i les idees és gran i costa de combinar. Quan més em submergeixo en l’àmbit polític més m’adono de la manca d’imaginació. Immers en el dia a dia del pragmatisme polític, lleis, Reglaments, Ordenances i Plans Generals m’impedeixen observar la poètica del que m’envolta. Mentre el discurs narratiu queda borrós, la retòrica i la pragmàtica s’imposa en la meva ment.

Conceptes que t’impedeixen observar d’una altra manera; construir realitats paral·leles, utilitzar els elements que t’envolten donant-los-hi el teu sentit en àmbits on et vingui de gust transitar mentre construeixes de nou.

És difícil canviar de registre, invocar Homer mentre escoltem a Plató; Creure a Ciceró mentre volem seguir a Virgili; Donar la raó a Maquiavel quan preferiríem fer el viatge de Dant.

Però mentre transitem per la senda de la retòrica també escoltarem als mestres. I a estones farem concessions i cavalcarem amb la Valquíria...