Limes

Límit és una paraula que designa separació, partició, fi; suggereix termini d’un territori i inici de l’altre. Separa el proper del llunyà.

Límit ve del terme llatí limes que tenia llavors el mateix significat que ara. L’imperi romà era d’una basta extensió i es necessitaven dies per arribar del centre a la perifèria. El limes de l’imperi era el territori més inexplorat, més llunya, on finalitzava la civilització. En l’imaginari col·lectiu, tan ara com aleshores, el límit territorial, l’extrem llunyà del territori suggeria perills desconeguts i immensos. Era així quan el límit occidental d’Europa era l’oceà Atlàntic i les grans expedicions portugueses o espanyoles gosaven franquejar-lo; també era igual quan més enllà de Tortosa hi habitaven els sarrains i els infidels. El límit, la frontera era l’Ebre i tot el que hi havia al sud era desconegut i perillós.

No hi fa res que a l’altra banda de l’atlàntic hi hagués civilitzacions amb segles d’antiguitat, és igual que al sud de l’Ebre hi habités una cultura molt més avançada que la medieval europea de l’any 1000. El que hi havia més enllà del Limes era bàrbar. Era desconegut i perillós.

Les runes romanes de Aalen situades a Waden Wurtemberg (Alemanya) no són les restes més espectaculars que existeixen, ni tan sols les més valuoses. Tanmateix tenen una particularitat que les fa especials: són el Limes. No hi ha res al nord de Aalen, cap runa, cap vestigi que denoti la presència de Roma per aquelles terres.

Aalen era un campament fortificat del S. I dC on hi vivien civils i militars, i constituïa el límit de dos mons: el conegut i l’inexplorat, el civilitzat i el verge. Allà hi van viure homes i dones que tenien el perill a les portes. Se’n deurien riure quan els ciutadans de Roma cridaven “Anibal ad Portas!” mentre el general cartaginès travessava el Po. Ells havien fet cap fins a Aalen, a Germània, i vivien amb les mateixes pors i neguits que tenim ara per el desconegut; vivien com ambaixadors d’una gran civilització que anys després acabaria devorada per ella mateixa presa dels inevitables cicles de la història. Curiosament el toc final el donarien els eslaus, els de més enllà del Limes.