Mescla de felicitat i nostàlgia. Aiguabarreig de tranquil·litat i desig, de record i alliberament. Llàgrimes de tot. Desig d’haver acabat i anhel de reconstruir la il·lusió.
A la cantonada veig el futur, m’espera i el reconec. Però de sobte el tren de la nostàlgia passa de nou quan no te l’esperes. En la intersecció, en el moment de canvi és difícil discernir amb objectivitat, separar la il·lusió del present amb el desig anhelat del passat. Però hi parles; t’alliberes i s’allibera. Les paraules surten soles, naturalment. Paraules contingudes durant mesos, paraules pensades, paraules perdudes que la casualitat ens presenta altra vegada.
La música ens ajuda i com un flashback el temps s’atura de nou, s’atura sempre. Plou, el vidre s’entela i no sé on parar mentre em porten, però sé on sóc. Per fi ho se. Soc en la intersecció; altra vegada.
0 comentarios:
Publica un comentari