Governar o gestionar?

El candidat a l’alcaldia de Castellar per CiU, Josep Carreras, ha dit en relació al govern de l’Ajuntament que prefereix gestionar que governar. Dins d’aquesta dicotomia em sorprèn el interès que es te per part de CiU per avalar la gestió pública des de la gestió privada. Jo crec que l’aplicació de coneixements de la gestió privada pot ser útil per l’administració pública però no té perquè ser determinant d’un bon govern. M’explicaré:

A les democràcies, els gestors públics treballen sota múltiples autoritats formals. Existeix una presència d’influències externes a la política com grups d’interès, opinió pública, mitjans de comunicació, etc., que fan un difícil control sobre la gestió. Els gestors públics sovint els toca “enfrontar-se” a l'opinió pública. Qualsevol decisió que pugui vulnerar la imatge de "servidor públic" els pot afectar. Per exemple, un directiu públic que fa una obra pública per 20 milions d'Euros està sotmès a una major visibilitat que un directiu privat que inverteix en una obra privada que costa 100 cops més.

Des de la gestió pública existeix molta més ambigüitat en les finalitats; per exemple la neteja viària, la preservació del patrimoni històric, la cohesió social, la ubicació del tercer institut o la necessitat de nous polígons són valors difícils de mesurar. Existeix també més multiplicitat ja que es demana que la gestió sigui eficaç, que les activitats siguin públiques, que es gastin pocs diners, que sigui just, net, mediambientalment sostenible... i es dona també més conflicte, ja que alguns d’aquests objectius poden estar confrontats entre ells. Per tant es pot veure que els paràmetres per gestionar una empresa poden ser significativament diferents que per gestionar un Ajuntament.

El gestor públic té elements en comú amb el gestor privat, però es veu envoltat de molts més processos, s’està més sotmès a la variabilitat dels agents externs i no tenen tanta autonomia com els privats perquè tenen més limitacions polítiques i institucionals. Els gestors públics tenen menys capacitat de fer canvis a curt termini que s’han de suplir en una major intel·ligència emocional, major interrelació, participació i capacitat de negociació. Una empresa privada en canvi pot canviar els equips o els proveïdors, pot fer canvis estructurals sense passar per juntes de portaveus o plenaris municipals.

I per últim, un gestor de l’empresa privada té per objectiu principal un guany econòmic i un gestor públic persegueix servir a la ciutadania. Un Ajuntament no només s’ha de “gestionar” sinó que també s’ha de “governar”, i no es pot fer una equiparació superficial de la gestió privada amb la gestió pública sense un coneixement aprofundit. Qui ho faci pot causar un gran perjudici per Castellar.