Singularitats en el camí

S’ha acabat la travessa del desert. No sé què tenia avui d’especial que no tingués ahir, o que no tingui demà. Avui, aquest mes, aquest any. Tampoc sé perquè de cop i volta l’univers s’ordena d’una determinada manera. Un seguit d’elements se situen segons els capricis de l’atzar (o del destí) i t'intenten canviar els plans; et porten mitjançant cada instant de present cap al teu propi futur, que sembla que modeles tu, però potser no tant com creus. Dies com avui són una singularitat en el camí, són dies que t’adones de les coses que s’acaben i les que comencen. Perceps com les relacions es transformen només per una idea i els records prenen una altra forma...