En aquell estat de trànsit, entre el conscient i l’inconscient, li venien al cap converses perdudes, accions passades. Escoltava les paraules del seu company com si fossin ara: La resiliència (terme que s’ha posat de moda darrerament) és la capacitat de millorar a partir d’una situació de crisi. Òbviament aquest terme es pot aplicar a molts àmbits però a ell li agradava aplicar-lo al terreny personal.
I és que la resiliència és cada vegada més important per avançar i per millorar personalment. Durant tot el nostre recorregut vital, venen èpoques marcades de patiment i d’altres de benestar. Però és en les primeres que es te oportunitat d’avançar. Si un no pateix, si esta còmodament instal·lat en la situació que el rodeja, és difícil que vulgui millorar. És evident que mentre es pateix no s’està be, però és important veure que sempre es pot treure alguna cosa positiva de l’adeversitat.
Pensava que estava despert mentre les paraules li seguien ressonant en el seu cap: Només en una situació de crisi hom troba arguments per millorar. Només quan hom ho passa malament vol revelar-se i avançar. Hi ha situacions, circumstàncies i persones que fan mal. Però és bo que encara hi siguin, perquè d’aquesta manera et recorden el que has de fer i t’esperonen cap a l’objectiu. Només amb elles hom aconseguirà l’objectiu; gràcies a elles.
De cop es va despertar, ara el conscient el dominava i sabia que aquelles paraules ja no podien ser del present, del seu present...
0 comentarios:
Publica un comentari