Literatura és fantasia. Literatura és somni. Literatura és l'eina que ens permet construir el nostre món particular. A partir de la idea de l'autor, la interpretació és múltiple. Passem de l’acte de crear de l’autor a l’acte de crear del receptor, perquè interpretant també es crea; es crea un nou món, una nova fantasia única en cada lector. Utilitzem la imagologia per construir la nostra pròpia història a través de la representació de les imatges en la ment. Perquè cada lectura és individual, i encara que parteixi de la mateixa obra, remet sensacions diferents segons el lector, el context, el temps i el lloc on es llegeix.
Gràcies a tot això, a la nostra capacitat d'imaginar, creem la nostra pròpia història partint de la idea original; potser fins i tot participant nosaltres mateixos de la història. (quantes vegades no ens hem imaginat fent el que fa el protagonista o patint amb ell?).
És a través d'aquest mecanisme que l’obra es converteix en nostra. Utilitzem la idea de l'autor i la nostra pròpia experiència per imaginar a la nostra manera una història fictícia (o real). En definitiva utilitzem la literatura per somniar. Pot haver-hi un propòsit millor?
2 comentarios:
hi ha ben pocs propòsits millors que somiar.
l'ignorància que em dóna la proximitat fa que em fixi sobretot en la literatura i el teatre, però segur que totes les disciplines artístiques ofereixen un grandíssim ventall de colors que permeten jugar a la teva imaginació i per tant per crear a partir del prèviament creat. tens molta raó, el procés creatiu no acaba mai en l'autor. m'agraden molt les entrades del teu bloc Xavi!
Gràcies Joan! De fet, al apropar-nos a la literatura, molt sovint ens apropem també a les altres arts, perquè no n'hi ha cap de pura que no depengui de les altres, i constantment estem teixint una intertextualitat que ens permet crear a partir de qualsevol idea original.
Publica un comentari