Quan acabes una tasca intensa, que t’ha absorbit totalment les darreres setmanes, tens una sensació especial. Esgotat per la feina però també satisfet, tinc la impressió d’estar en una intersecció temporal, en una cruïlla de camins.
Deia un amic blocaire que després de temps de no escriure al bloc, en la primera entrada et pesa la responsabilitat. Cert; i per això costa tant. Tanmateix, mentre el bloc resta mut les idees segueixen brollant; i encara ho fan amb més força en les adversitats.
Observant el que m’envolta, escoltant les emocions, s’acumulen les coses a dir; les coses a fer. Durant un temps prioritzes i t’abstreus. Però un cop a la cruïlla, quan ets a la clariana, mires amunt i veus que el sol segueix brillant i les coses són al seu lloc.
Aleshores tornes a cavalcar...
1 comentarios:
qui sap si el temps d'absència ens fa prendre el camí de nou amb més força!m'agrada molt això que has escrit!
Publica un comentari