Tristes trópicos

Ahir va fer un any de la mort de Claude Lévi-Strauss. Si hagues viscut fins a 70 anys, en faria 30 que seria mort. I tanmateix va viure fins els 100.

La seva longevitat però, esta en consonància amb la importància de la seva figura: Se’l podria recordar per ser el pare de l’estructuralisme, per ser un dels grans antropòlegs del S. XX, per la seva filosofia, per ser un dels precursors de l’etnografia com a treball de camp i per haver escrit Tristes tropiques, que recomano a tothom.

En aquest llibre Lévi-Strauss estudia i relata la vida dels Caduveus, dels bororos i dels Nambiquaras. Explica les seves vivències de pioner a l’Amazònia i al Mato Grosso del Brasil. Però no només això; el llibre és un compendi de relat biogràfic, filosofia, història i etnografia. Les descripcions que realitza del “nou món” i el relat històric i cultural de “l’altre” respecte als europeus és encara avui admirable. Per posar un exemple, en el capítol 9 relata de principi a fi una posta de sol en el mar, com si fos un esdeveniment únic i irrepetible (com de fet ho és).

Llegint el llibre, Lévi-Strauss et porta de cop al segle XX, amb els seus contrasentits i els seus prodigis, que gràcies a la seva lúcida mirada podem experimentar encara com si fos ara. Un temps i un món cambiants i unes experiències irrepetibles. Si algú ha de viure 100 anys, Lévi-Strauss en té els mèrits.

gràcies a tu

"Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat."

Adéu-siau i gràcies! (Darrer article d'en Joan Solà al diari Avui)

En temps lingüísticament obscurs, la llum d'en Joan Solà ens ha de seguir guiant. Moltíssimes gràcies a tu.

TFC

Aquesta tardor es presenta tant intensa com interessant. En el marc del TFC (Treball de fi de Carrera) estic realitzant una recerca històrica d’un militar republicà (el meu besavi), que acabant la guerra es va exiliar a França i posteriorment fou pres pels nazis i portat en el famós “Train Fantôme” fins a Dachau, on va morir.

Per la seva rellevància abans i durant la guerra (fou Tinent Coronel i participà en el judici sumarísim al General Goded), Així com pels esdeveniments que va viure en els seus darrers anys, em sembla que la seva vida és, objectivament, prou interessant per analitzar-la i estudiar-la.

Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat de realitzar, junt amb el meu germà Emili, una recerca sobre el terreny. Hem visitat el camp de Vernet d’Ariège, on va estar pres, i hem entrevistat una filla seva a Toulouse. Les impressions que hem tret de tot plegat són molt bones i les dades obtingudes també. Anar lligant les dades orals amb les dades empíriques, anar bastint la història de vida, amb nous elements i amb sorpreses a cada pas, ens il·lusiona i ens permet veure que tot plegat esta prenent un sentit.

Contribuir a l’aclariment de part de la nostra història, explorar com van viure els nostres avis i besavis, els camins que van seguir per arribar a l’exili, les decisions personals que havien de prendre, els capritxos del destí i les fatalitats de viure a cavall de dos conflictes bèl·lics em sembla un motiu més que suficient per realitzar aquest treball; si a més col·laboro a aclarir la història familiar, encara em fa sentir millor.

Només ets autènticament lliure quan no t'afecten gens els esdeveniments que t'envolten, quan la realitat en la que vius no et condiciona l'ànim. És llavors, només, quan pots exercir la teva llibertat en tota la seva dimensió.