Mai hi havies parlat més de cinc minuts. Mai t'havies parat a pensar-hi. No coneixes a les persones però elles hi son. Van en el mateix vago del tren de la vida, comparteixen inquietuds i pateixen pel mateix.
No t'ho esperes i pensen semblant a tu, tenen la mateixa sensibilitat. Converses que d'altres no entendrien, converses sobre el pensar, l'ara i l'abans, l'aquí i el mes enllà. Converses que aturen el temps.
I de cop l'atzar fa de les seves, una vegada mes.
23/05/2010
04/05/2010
La cesació del desig
Mentre travessava la primavera, sensacions bipolars li recorrien el cos. Mentre cavalcava, subjectava ben fort les brides del pensament. L’enclusa no era tant llarga ni tant feixuga i la travessa temporal el portaria a lloc segur.
La por li havia desaparegut mentre aconseguia dominar el seu altre Jo. Ja no sentia res, ja no patia per res i tenia la convicció de que podia assolir la cesació del desig; invocant Gautama.
Sabia que l’esforç no era endebades, sabia que nedava contracorrent i era conscient de la dificultat de l'empresa. Nogensmenys, li semblava que aviat seria l’inici de la resta de la seva vida. El punt llunyà, minúscul i distant, s’apropava lentament i aviat desapareixerien les encluses i les travesses. En tenia la clarividència de les certeses.
La por li havia desaparegut mentre aconseguia dominar el seu altre Jo. Ja no sentia res, ja no patia per res i tenia la convicció de que podia assolir la cesació del desig; invocant Gautama.
Sabia que l’esforç no era endebades, sabia que nedava contracorrent i era conscient de la dificultat de l'empresa. Nogensmenys, li semblava que aviat seria l’inici de la resta de la seva vida. El punt llunyà, minúscul i distant, s’apropava lentament i aviat desapareixerien les encluses i les travesses. En tenia la clarividència de les certeses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)