Mentre treballava a recer del vent mediàtic es sentia be. Evitant el brogit quotidià calquejava amb fermesa malgrat les vel·leïtats capritxoses de l’ànim.
La certesa en l’objectiu li permetia seguir la senda, travessar el camí llotós i aguantar el pas separant el que és substancial del que és balder; albirant el futur il·lusionant.
Mentre cercava la translació a l’altre estat, mentre imaginava durant la nit, fermava amb decisió el timó del present desitjant encertar en la interpretació dels signes. I es que qui no s’arrisca tampoc pot vanagloriar-se de res.
0 comentarios:
Publica un comentari