Tristes trópicos

Ahir va fer un any de la mort de Claude Lévi-Strauss. Si hagues viscut fins a 70 anys, en faria 30 que seria mort. I tanmateix va viure fins els 100.

La seva longevitat però, esta en consonància amb la importància de la seva figura: Se’l podria recordar per ser el pare de l’estructuralisme, per ser un dels grans antropòlegs del S. XX, per la seva filosofia, per ser un dels precursors de l’etnografia com a treball de camp i per haver escrit Tristes tropiques, que recomano a tothom.

En aquest llibre Lévi-Strauss estudia i relata la vida dels Caduveus, dels bororos i dels Nambiquaras. Explica les seves vivències de pioner a l’Amazònia i al Mato Grosso del Brasil. Però no només això; el llibre és un compendi de relat biogràfic, filosofia, història i etnografia. Les descripcions que realitza del “nou món” i el relat històric i cultural de “l’altre” respecte als europeus és encara avui admirable. Per posar un exemple, en el capítol 9 relata de principi a fi una posta de sol en el mar, com si fos un esdeveniment únic i irrepetible (com de fet ho és).

Llegint el llibre, Lévi-Strauss et porta de cop al segle XX, amb els seus contrasentits i els seus prodigis, que gràcies a la seva lúcida mirada podem experimentar encara com si fos ara. Un temps i un món cambiants i unes experiències irrepetibles. Si algú ha de viure 100 anys, Lévi-Strauss en té els mèrits.