Quan persones que aprecies estan afligits, tu també ho estàs. Quan persones properes pateixen, a tu et sap greu.
Ha mort el pare d’un amic. Malgrat el coneixement de lo inevitable, malgrat saber la llei de la vida, tot i ser conscients que els progenitors han de marxar per donar pas als nouvinguts, sempre se’t fa estranya l’absència, sempre se’t queda un buit.
La vida és un constant canvi, una impermanència implacable; tanmateix aquest canvi només se’ns fa realment palès, quan deixem de tenir al nostre costat persones estimades que han estat amb nosaltres tota la vida, persones a les que els hi devem la vida. Per això costa tant.

Una forta abraçada Xavi, i també per tota la família.