S’ha de ser valents

Si el dia 13 de setembre va marcar un punt d’inflexió, a partir del 28 de juny s’hauria de marcar un punt i apart. Després de la sentència del Tribunal Constitucional jo em pregunto: I ara que?.

El 30 de setembre de 2005 em vaig sentir feliç. Recordo fins hi tot on era i què feia quan vaig escoltar per la ràdio que el 90% de la cambra catalana havia aprovat el nou Estatut. Recordo les imatges d’alegria i les abraçades entre tots els polítics catalans. Per una vegada ens havíem posat d’acord i havíem elaborat un Estatut digne, un Estatut on Catalunya s’havia de sentir com una nació important dins del conjunt d’Europa. Amb aquelles condicions, amb una relació de respecte i fluïdesa amb l’estat espanyol, sense manlleus i espolis i amb el reconeixement ple dels drets dels pobles, Catalunya podia mirar el futur amb optimisme.

Però l’alegria va durar poc; l’estatut català va passar d’anomenar-se estatut de Miravet a estatut de la Moncloa. I és que els tacticismes i les accions de curta volada pròpies dels polítics catalans actuals ens van portar, una vegada més, a cedir davant d’Espanya en la reivindicació dels nostres drets. I jo em pregunto: Si ara tothom s’esquinça els vestits amb la darrera retallada per part del TC, perquè no van ser valents llavors, quan el Sr. Guerra i el Sr. Rubalcaba van començar a retallar?. Era llavors quan ens havíem de plantar i dir que no ho podíem admetre. Però aleshores es va cedir a totes les exigències (primer socialistes) per poder a continuació votar un estatut ja molt mermat. I aquell ja no era el meu estatut, era un simulacre.

Les accions del partit popular, del defensor del pueblo i del Tribunal Constitucional, han portat a seguir degradant la paciència, l’autoestima i la dignitat dels catalans. Davant d’aquestes ofenses, òbviament hem de manifestar-nos per fer sentir el nostre clam, però a continuació s’ha de ser valent i encapçalar una acció conjunta de la gran majoria de partits catalans. Totes les formacions polítiques son plenament conscients de l’espoli espanyol, de la vergonya a la que ens sotmeten i del moment important que vivim. S’ha de tenir determinació per encapçalar una proposta en la que Catalunya pugui governar-se i gestionar-se sense el domini de cap altre estat. S’ha de ser valent per liderar una proposta solida d’autogovern que convenci al poble català. A tots. Si la determinació és clara, si els polítics es posen d’acord, si des del parlament surt un pla ferm i unitari, el referèndum posterior no tindrà cap dificultat i Espanya no podrà fer res més que acceptar la voluntat popular.