Com un quadre de Mondrian, com un políedre de n costats, la vida ens reserva sempre sorpreses, nous costats inexplorats, nous vèrtex per descobrir; només hem d'atansar-nos a ells sabent que hi son, esperant-los. Ara el segment és curt, ara caiem en una zona fosca, després és blanca com la neu i el camí es fa més llarg, a voltes ens endinsem en zona vermella. No hi ha cap instant igual, encara que ho sembli. Cada segon pot i ha de ser diferent; però clar, el farem distint segons la nostra pròpia voluntat. Pot ser un instant més dels molts que s'han succeït o pot ser un moment nou, inexplorat, per crear. I qualsevol creació és única, personal, intransferible, absoluta i original...
Voldria fugir de la superficialitat, de la còpia, de la reproducció monòtona en el fer i en el sentir. Voldria crear el meu propi temps i espai dins d'aquest quadre inacabable de n costats.
0 comentarios:
Publica un comentari