Mentre travessava la primavera, sensacions bipolars li recorrien el cos. Mentre cavalcava, subjectava ben fort les brides del pensament. L’enclusa no era tant llarga ni tant feixuga i la travessa temporal el portaria a lloc segur.
La por li havia desaparegut mentre aconseguia dominar el seu altre Jo. Ja no sentia res, ja no patia per res i tenia la convicció de que podia assolir la cesació del desig; invocant Gautama.
Sabia que l’esforç no era endebades, sabia que nedava contracorrent i era conscient de la dificultat de l'empresa. Nogensmenys, li semblava que aviat seria l’inici de la resta de la seva vida. El punt llunyà, minúscul i distant, s’apropava lentament i aviat desapareixerien les encluses i les travesses. En tenia la clarividència de les certeses.
1 comentarios:
que bé que escrius, xavi!
Publica un comentari