“Sense sortir de la teva pròpia casa, pots conèixer el món,
Sense mirar per la finestra , pots conèixer el dao del cel.
Com més lluny vagis, més disminuirà el teu saber.
Per això el savi coneix sense viatjar,
Distingeix sense mirar,
realitza la seva obra sense actuar.”
Laozi, X
Aquesta cita del daodejing il·lustra clarament la filosofia taoista. Un corrent de pensament que es basa en el dao (“Camí”) com a ens extern i alhora immanent a les persones, el qual hom ha de procurar seguir. La clau és no desitjar, no pensar, no saber, per mantenir buit i en blanc el cor i la ment. S’ha de seguir el dao per assolir la tant desitjada pau interior.
Aquesta és la vessant filosòfica del taoisme, sustentada també amb el concepte de no-acció, de no actuar per deixar discórrer el món exterior aliè a un mateix. És una filosofia eminentment individualista.
Tanmateix, hi ha també la vessant religiosa, iniciada sobretot a partir del Zhuang Zi (el mestre Zhuang amb el llibre homònim). A partir del segle II aC es comença a parlar d’una religió taoista amb la immortalitat com a objectiu. Aquesta però, és una immortalitat del cos, no pas de l’esperit (com el cristianisme), i per aconseguir-la s’han de realitzar una sèrie de processos, com exercicis respiratoris, dietes de cereals, alquímia, i evidentment una intensa meditació.
Sense mirar per la finestra , pots conèixer el dao del cel.
Com més lluny vagis, més disminuirà el teu saber.
Per això el savi coneix sense viatjar,
Distingeix sense mirar,
realitza la seva obra sense actuar.”
Laozi, X
Aquesta cita del daodejing il·lustra clarament la filosofia taoista. Un corrent de pensament que es basa en el dao (“Camí”) com a ens extern i alhora immanent a les persones, el qual hom ha de procurar seguir. La clau és no desitjar, no pensar, no saber, per mantenir buit i en blanc el cor i la ment. S’ha de seguir el dao per assolir la tant desitjada pau interior.
Aquesta és la vessant filosòfica del taoisme, sustentada també amb el concepte de no-acció, de no actuar per deixar discórrer el món exterior aliè a un mateix. És una filosofia eminentment individualista.
Tanmateix, hi ha també la vessant religiosa, iniciada sobretot a partir del Zhuang Zi (el mestre Zhuang amb el llibre homònim). A partir del segle II aC es comença a parlar d’una religió taoista amb la immortalitat com a objectiu. Aquesta però, és una immortalitat del cos, no pas de l’esperit (com el cristianisme), i per aconseguir-la s’han de realitzar una sèrie de processos, com exercicis respiratoris, dietes de cereals, alquímia, i evidentment una intensa meditació.
Aquesta és la corrent de pensament taoista que va sorgir per oposició al confucianisme (no abans) i que pretenia donar sortida a una espiritualitat i un misticisme que el confucianisme no tenia. De fet, les ensenyances de Confuci han marcat durant segles els governs de les dinasties imperials xineses, ensenyances basades en un ordre moral estricte, un ordre social fortament jeràrquic i una defensa de la solidaritat humana com a base per seguir el “Camí”. En tot cas, l'amor a l'estudi, la pietat filial i la defensa de la bondat i la solidaritat humana son arguments prou de pes per tenir en compte a Confuci davant l'individualisme taoista.
0 comentarios:
Publica un comentari