23/02/2010

Cadaqués


Tarda de febrer davant del mar; al seu racó de Cadaqués, a recer del vent, el sol hivernal minimitza el fred. Asseguts en un banc, ella recolza el cap a l’espatlla d’ell. Moment plàcid que voldrien que no s’acabés mai.
Tots dos, en silenci, fruint la contemplació, gaudint del moment de serenor i pau sense pensar en res més que en el present, en l’ara i aquí. Entre les cadenes del passat i les incerteses del futur, es concentren en atrapar el present, en no deixar-lo escapar. La comunió d’espai i temps els pertany només a ells; és un moment de perdó, de complicitat, de confiança…

1 comentarios:

Elisenda Alamany ha dit...

Evocador, Xavi!Cadaqués és màgic...