Desconnexió

Com deia una amiga internauta en paraules de Milan Kundera "la història és una llarga seqüència de variacions". En aquesta línia jo afegiria que la història és cíclica i que en totes les civilitzacions es succeeixen de manera invariable una sèrie d'esquemes comuns que, units al caràcter de la humanitat, fan que sempre tornem a un punt inicial. Aquesta visió està també molt lligada al cicle anual, al cicle estacional. Despres de l'hivern succeeix la primavera, amb totes les seves complexitats, i a continuació irromp el periode estival. Aquest és sovint signe de canvi, de variació, d'enlentiment, de descompressió, de desconnexió.

I aquesta desconexió, que sempre és necessaria, ha de ser també mental. Conseqüentment ha de ser una desconexió física en l'espai i en el temps. Només d'aquesta manera es pot reprendre el cicle vital personal amb garantia d'èxit, despres d'un canvi temporal que ens desmarca de la qüotidianitat. Només d'aquesta manera podem tornar al punt inicial.

Pla quinquennal

Hi ha vegades que els astres es posen d'acord. És aleshores quan tot encaixa, quan les casualitats es fan evidències, quan les oportunitats s'han d'aprofitar, quan les coses prenen finalment la forma que en realitat tenen. O, en fi, quan sembla que la forma copçada per la ment és la més fidel a la veritat. És llavors quan venen al cap els versos dels Manel.

"De moment no et riuré més les gràcies,
per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa
per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal."

Què queda de Frankfurt?

Després de la gran moguda mediàtica hom és pregunta: què queda de tot plegat?. Algú se'n recorda de la literatura catalana a Frankfurt? Va servir de res? té més pes la nostra literatura a Europa o al nostre país enguany? O sento però soc molt escèptic.

Fa poc vaig estar a una de les llibreries més importants de Frankfurt, Hugendubel. Un complèx literari/cultural de quatre plantes amb restaurant inclòs, zones de descans, lectura, en fi, una de les llibreries més impressionts que he estat. Només la puc comparar amb alguna de Londres. De tota aquesta extensió de llibres i llibres, com és òbvi majoritàriament en llengua alemanya, hi havia una part important en anglès. En un racò del fons, gairebé al soterrani, hi havia una secció de literatures estrangeres, i entre elles l'espanyola. A les prestatgeries hi havia alguns llibres d'autors catalans traduïts convenientment a l'espanyol. Vaig cercar endebades; no hi havia ni un sol llibre en català.

De què va servir Frankfurt? Comprendreu el meu escepticisme. Si us plau, que no em parlin de grans mogudes culturals, de la importància relativa de les coses, de ser el centre literari de res, del melic del món dels catalans, dels Sant Jordis...Mentre l'estat de coses segueixi com està, seguirem sense ser ningú, encara que no volguem reconeixer-ho.

Oportunitat

A vegades els fantasmes tornen, es molt difícil escapar d'ells. A voltes tornen en forma de dimoni, a voltes en forma d'àngel, però sempre tornen. Nogensmenys el moment és important per deixar el llast enrera i afrontar-los amb més seguretat. El conscient ja qüasi domina el subconscient i ara es deixa guiar com un nen. Li han donat tants pals que per fi se'n ha adonat; més val tard que mai!

Ha de ser suficient per resorgir després com l'home nou de Nietzsche...

La diferència

L'Altraveu no és un grup polític convencional, no tenim un partit al derrera que ens diu què hem de fer i com. Aquesta és la diferència. Nosaltres no juguem el joc dels polítics i menys encara quan aquests ens recorden les polítiques espanyoles de PP i PSOE.

Sobta la forma desmesurada de mentir, tergiversar o malinterpretar les accions i opinions preses per L’Altraveu. Tipica dels polítics, esclar, però sobta. Deu ser que es posen nerviosos. Sobta que des de la web socialista de Catellar es parli de la “no condemna d’aquest atemptat terrorista per part de dos grups polítics municipals", Sobta que el primer tinent d’alcalde es faci ressò en el seu bloc que l’Altraveu busca excuses per no denunciar un assassinat. Això, quan tant des de la tribuna pública que és el ple municipal com des dels mitjans, l’altraveu ha deixat claríssim que condemna i rebutja qualsevol tipus de violència.

Potser els dol que L'Altraveu sap i pot opinar de qualsevol cosa? sigui política local o global? O és que els hi ve gran aquest tema? Perquè esclar, no sóm nosaltres els que hem posat damunt la taula qüestions que no afecten a la política local. Tantmateix, si ens en fan parlar, nosaltres en parlem; i opinem. I aleshores que no es queixin; perquè si intenten aplicar estratègies dubtoses a l'estil de la politica espanyola per cercar rèdit electoral, aqui a Castellar no els sortirà be, els sortirà el tret per la culata. Però esclar, ells són un partit d'àmbit estatal, i si des d'Euskadi es diu que s'han de condemnar atemptats, doncs aleshores tots a condemnar atemptats, quan el que hauriem de parlar és de política local. I els atemptats anteriors perquè no es condemnaven? perquè no es presentaven mocions amb la mateixa intransigència? Que potser hi ha morts de primera i morts segona? o és que ha canviat el criteri? Si us plau, senyors del PSC, no ens demanin reflexions i debats interns quan haurien d'aplicar-s'ho vostès. Nosaltres tindrem moltes mancances, molta inexperiència, però debats interns segur que no ens en falten.

Des de Frankfurt

Anar a veure el Bruce a Europa és una experiència diferent. Diuen que els alemanys no són un públic molt calorós, tantmateix, el que omplia el fantàstic Commerzbank Arena de Frankfurt segur que no va decebre al Boss, el qual va oferir el millor concert de la gira de Working on a Dream segons els experts.

En un escenari auster, on el que preval és la música, Springsteen va oferir un espectacle de Rock com només ell sap fer i es va posar el públic alemany a la butxaca ben aviat, sobretot amb I'm Going Down. A continuació van ser ja un seguit de moments inoblidables: "Pell de gallina" quan van començar els primers acords de Point Blank, mai fins ara interpretada a Europa; astorament al sentir que atacaba Factory, incredulitat al escoltar Adam Raised a Cain, o Something in the night, o Trapped, o .....

Tres hores del millor Rock que es pot escoltar per un artista que ho dona tot allà on va, sigui Estocolm, Roma, Londres, Bilbao o Frankfurt. No se si serà el millor concert de la gira, però a mi em quedarà gravat, segur.