Hi ha persones que per la seva acció i la seva trajectòria vital al llarg dels anys estan en un estadi moral superior a la resta. Aquest seria el cas de Vicenç Ferrer. Tal com deia Lawrence Kohlberg, psicòleg nord-americà, el desenvolupament moral de l’individu segueix un procés de sis estadis, dels quals la majoria de mortals arribem només al quart o al cinquè. Només un grup molt reduït de persones, que donarien la vida per les seves concepcions morals, podrien considerar-se que han assolit el sisè graó. És l’etapa dels principis ètics universals. Aquests principis han de ser seguits per tothom i tenen prioritat sobre totes les obligacions legals o institucionals. En definitiva és l’etapa suprema on prima la reversibilitat i on l’individu és capaç de posar-se en el lloc de l’altre. Un individu pot tenir les capacitats cognitives morals suficients per arribar a la sisena etapa, però pocs tindran el coratge o el valor moral necessari per mantenir les seves conviccions a risc de perdre-hi la vida. Serien exemples en aquest sentit Sócrates, Lincoln, o Luther King; i també Vicenç Ferrer.
En la setmana de la pèrdua de vicenç Ferrer, català de l’any 2008 i dues vegades nominat al premi nobel, no puc passar sense fer-ne esment. No puc passar sense recordar que pocs catalans arribaran a la vàlua personal, intelectual i humana que va assolir Ferrer i menys encara aconseguiran aquesta sisena etapa moral. Un home savi que sempre recordarem, des de Catalunya a Anantapur.
En la setmana de la pèrdua de vicenç Ferrer, català de l’any 2008 i dues vegades nominat al premi nobel, no puc passar sense fer-ne esment. No puc passar sense recordar que pocs catalans arribaran a la vàlua personal, intelectual i humana que va assolir Ferrer i menys encara aconseguiran aquesta sisena etapa moral. Un home savi que sempre recordarem, des de Catalunya a Anantapur.
