15/03/2009

Se’n riuen?

Pensava que ja no em sorprendria, però ho segueix fent. En els darrers dos números de L’Actual he quedat verament perplex. La setmana en que s’ha esdevingut a Castellar un dels plens més decisius de la legislatura, un dels moments polítics més importants (i conflictius) de la vila, a la portada del setmanari de tots i totes només hi ha un petit quadre fent al·lusió al tema, mentre que la major part de la plana l’ocupa un concurs de fotografia de natura. Se’n riuen? Quina mena de criteri periodístic és aquest?

L’ultima volta la trobo aquesta setmana. Degut als esdeveniments del ple de la setmana anterior, que el setmanari no va considerar oportú donar-li prioritat de portada, aquesta setmana surt a les primeres pàgines, les d’actualitat, una justificació del primer Tinent d’Alcalde sobre les seves pròpies paraules en el ple anterior. I el que em sobta més és que a l’encapçalament posa “redacció”. Entendria l’escrit com a opinió del regidor, però no puc concebre que hagi demanat un quart de pàgina d’actualitat per explicar-se i fer-se publicitat. I li hagin atorgat. En un setmanari “independent” no ho puc concebre. De cap manera. Repeteixo: Se’n riuen?

09/03/2009

La perversió de la democràcia

És molt fàcil parlar en nom de la democràcia. És molt fàcil actuar en nom de la democràcia. És molt fàcil omplir-se la boca de democràcia. El que és més difícil, i alguns ja no ho poden assolir, és ser conseqüent amb aquesta significació. I si no s’assoleix, és perquè no es sap o perquè no es vol. Tenim un exemple recent a les eleccions del país basc: El govern espanyol (que és igual que sigui del PSOE que del PP) s’ha inventat una llei perquè un vuit per cent de la població basca no pugui exercir el seu dret de sufragi universal: Perversió de la democràcia.

A Castellar, l’equip de govern del PSC ha utilitzat també aquesta perversió. Sense tenir majoria absoluta, mitjançant una figura anòmala de la democràcia, pren decisions que afectaran a tota la ciutadania durant molts anys sense el consentiment dels grups polítics de la oposició i sense la legitimitat de tenir la majoria del seu partit per fer-ho. El PSC utilitza una clau, sense premis i sense escrúpols. Els importa poc els motius de perquè la resta de la oposició no hi està d’acord. Aconsegueixen els fins sense preocupar-se dels mitjans. Sense recordar com van arribar al govern i amb quines condicions. Els que no tenen escrúpols es permeten utilitzar la democràcia pels seus interessos sigui al preu que sigui, encara que la perverteixin.