Antoni Farrés

Soc sabadellenc de naixement; i m'ha sabut molt greu la mort de l'Antoni Farrés. Va ser el primer alcalde que vaig votar, i invariablement quan tocaven eleccions municipals votava Farrés. Com la majoria de sabadellencs, a les eleccions autonòmiques o generals votava altres formacions, però no tenia dubte de què votaria per Sabadell.

Per mi en Farrés ha sigut el millor alcalde que ha tingut la meva ciutat. Va impulsar la politica municipal de la democràcia quan era pràcticament nul·la, i va endegar els principals canvis que ha experimentat Sabadell dels darrers 20 anys. Vam coincidir forçes vegades esmorçant al Viena (quan de Viena només n'hi havia un, al costat de l'Ajuntament i amb el "piano solo" al fons) i era una persona propera que no li costava parlar amb qui fos, fins i tot amb nois de 20 anys com jo.

A ell li agradava dir que era "l'encarregat de la ciutat", i certament dirigia la ciutat de manera propera i a peu de carrer que ara costa de trobar. Des que va deixar la política activa, la ciutat ha estat una mica més orfe i mancada de bon criteri. Ara el trobarem a faltar també com a persona.

Democràcia devaluada

Els partits polítics espanyols s'omplen la boca de democràcia, però a l'hora de la veritat son els primers en aplicar mesures jacobines i reaccionàries. A l'hora de anular les diferències, els partits espanyols es comporten igual siguin de dretes o esquerres. El PP es va inventar la llei per il.legalitzar partits i el PSOE, quan ha pujat al govern ja li ha anat be i l'ha utilitzada de la mateixa manera. No permetre que una part important de la població basca s'expressi democràticament, és una mesura més pròpia dels governs pseudoliberals europeus del S. XIX que del S. XXI. Això és una falsa democràcia, és enganyar i utilitzar les lleis per la seva conveniència. Veure com els ministres espanyols apareixen davant dels mitjans cofois de la gran "proesa" d'anular part de la voluntat del poble basc, és com a mínim despreciable; i barrejar malintencionadament les idees independentistes amb les idees terroristes és un insult a la inteligència.

Hi ha vegades que dona la impresió que en 200 anys no s'ha avançat gens. Els governs dels estats forts segueixen utilitzant els mateixos arguments per doblegar als febles; i el poble no pot fer sinó el que ja feia el 1848: Revoltar-se. Haurien d'aprendre de la història, amb la seva ignorància després que no es queixin.