Irreversibilitat

La sensació d’irreversibilitat l’embargava. Hi havia fets, accions, que havien traspassat el llindar del retorn. La única opció possible era deixar anar el llast que tant temps l’havia subjectat, que tant temps l’havia atrapat amb els seus tentacles embriagadors. Havia de seguir la línia positiva del temps, lenta però segura. Els records el perseguien com dimonis del passat mentre ell s’afanava per submergir-se en el futur.
Sovint evocava la natura, invocava a Rousseau. Seguint el camí rural, les darreres llums del capvespre transformaven els arbres del camí en ombres suggerents. Dos cavalls al mig del bosc, en un tancat, es transformaven en siluetes màgiques, més a prop de semblar éssers mítics que animals de la terra. Els unicorns apareixien davant d’ell mentre la seva imaginació volava desbocada.

La natura l’acollia, era el seu refugi. El retorn rousseaunià el feia sentir un més, un ésser natural desintoxicat de tics socials, alliberat de jous psicològics, despullat. Mentre el llast s’anava deixant anar, molt, molt lentament, ell sentia, desitjava sentir l’alliberació de l’ànima, la pau emocional. Hi havia situacions, accions, persones, àmbits, els quals pertanyien al passat i ell sabia que no hi hauria possible retorn, s’havien tallat les amarres, s’havien deixat anar els darrers nusos.

La nau potser estava encara a la deriva, però ell ja navegava lliure, i l’única amarra cap al passat eren els seus propis records. Records funestos, records infames que tapaven els instants amables. Espais físics de joia que es convertien en cambres de tortura. Flashbacks que el punien una i altra vegada dolorosament. Desitjava amb anhel que aquests es diluïssin, perquè mentre pensava en el passat, aquest es transformava en present. El llast invocat mentalment es feia pales com si fos ara i aqui. Els dos espais temporals es confonien. És per això que confiava en el temps, sabia que el seu discorre lent però implacable aniria esvaint els fantasmes i espaiant l‘evocació malèvola, convertint-los definitivament en àmbits del passat, tant en realitat com en ficció.