A Catalunya i als catalans molt sobint ens volen prendre el pèl (i nosaltres ens deixem). Sempre en tota la història de la relació Catalunya/Espanya l'estat espanyol ha intentat anular-nos, minimitzar-nos, disoldre'ns. La qüestió de l'actual estatut és l'enèssim exemple, i els polítics actuals es deixen trepitjar de manera indigne. Per salvar quatre vots deixen que els espanyols se'n riguin de Catalunya. Toni Cruanyes al seu article de dijous passat a l'Avui no ho pot expressar amb millors paraules:
Ara en diuen Estat cooperatiu
Toni Cruanyes
"Hem de passar d'un Estat reivindicatiu a un Estat cooperatiu", va anunciar ahir María Teresa Fernández de la Vega. Abans en deien cafè per a tothom, i ara han fet una revisió de la mateixa idea en benefici d'un concepte -el de cooperació- que té una lectura necessàriament positiva i moderna. Però és la versió socialista del segle XXI de l'harmonització autonòmica. És la LOAPA, és la segona legislatura d'Aznar, és l'interès de tancar el capítol autonòmic que reclama la intel·lectualitat liberal madrilenya des de temps immemorials (últimament també s'hi han sumat els intel·lectuals capitalins d'esquerres). Els mateixos ressorts que s'activaren per desallotjar Felipe González de la Moncloa entre 1993 i 1996 adduint la corrupció del crepuscle socialista, s'uneixen de nou sota la bandera de l'antiautonomisme. Aprofiten el pretext de la crisi per subratllar les despeses de les comunitats, sense voler adonar-se del superflu dispendi dels ministeris buits de competències que continuen engreixant l'organigrama del govern central. Un dia denuncien les dietes dels diputats autonòmics d'Andalusia; un altre dia el cotxe oficial del president gallec; l'endemà critiquen el cost de les televisions públiques d'àmbit autonòmic... L'estació final de tantes parades d'aquest tren centralista sempre és aigualir les aspiracions polítiques dels catalans. I això no es resoldrà fins que algú agafi el toro per les banyes i expliqui que, efectivament, la multiplicació per 17 d'una autonomia com la catalana és insostenible. Perquè la premissa principal és errònia: la Rioja, Castella-Lleó o Extremadura no són iguals que Catalunya. Les primeres són administracions descentralitzades, la segona és una nació que busca un encaix polític a Espanya. O ho entenen -que no semblen disposats a fer-ho- o, almenys a mi, que em desapuntin d'aquest Estat cooperatiu.
Ara en diuen Estat cooperatiu
Toni Cruanyes
"Hem de passar d'un Estat reivindicatiu a un Estat cooperatiu", va anunciar ahir María Teresa Fernández de la Vega. Abans en deien cafè per a tothom, i ara han fet una revisió de la mateixa idea en benefici d'un concepte -el de cooperació- que té una lectura necessàriament positiva i moderna. Però és la versió socialista del segle XXI de l'harmonització autonòmica. És la LOAPA, és la segona legislatura d'Aznar, és l'interès de tancar el capítol autonòmic que reclama la intel·lectualitat liberal madrilenya des de temps immemorials (últimament també s'hi han sumat els intel·lectuals capitalins d'esquerres). Els mateixos ressorts que s'activaren per desallotjar Felipe González de la Moncloa entre 1993 i 1996 adduint la corrupció del crepuscle socialista, s'uneixen de nou sota la bandera de l'antiautonomisme. Aprofiten el pretext de la crisi per subratllar les despeses de les comunitats, sense voler adonar-se del superflu dispendi dels ministeris buits de competències que continuen engreixant l'organigrama del govern central. Un dia denuncien les dietes dels diputats autonòmics d'Andalusia; un altre dia el cotxe oficial del president gallec; l'endemà critiquen el cost de les televisions públiques d'àmbit autonòmic... L'estació final de tantes parades d'aquest tren centralista sempre és aigualir les aspiracions polítiques dels catalans. I això no es resoldrà fins que algú agafi el toro per les banyes i expliqui que, efectivament, la multiplicació per 17 d'una autonomia com la catalana és insostenible. Perquè la premissa principal és errònia: la Rioja, Castella-Lleó o Extremadura no són iguals que Catalunya. Les primeres són administracions descentralitzades, la segona és una nació que busca un encaix polític a Espanya. O ho entenen -que no semblen disposats a fer-ho- o, almenys a mi, que em desapuntin d'aquest Estat cooperatiu.
0 comentarios:
Publica un comentari