Treballant en el somni. L'últim disc de Bruce Springsteen.
Escoltant-lo tinc sensacions contradictòries. Sempre he esperat amb il·lusió cada treball del Bruce. Sempre se m'ha fet llarga l'espera i sempre he disfrutat molt quan he tingut el disc a les mans. Des del llunyà Tunnel of Love, cada nou treball del Bruce m'ha fet feliç. Si, ho puc dir així. El Bruce m'ha donat molts moments de felicitat. Tant escoltant la seva música com anant als seus concerts; tant a Barcelona com allà on fes falta anar.
La sensació és contradictòria. L'últim treball no l'he esperat tant ni m'ha agradat tant. Potser és que em faig gran, però també potser se'n fa el Bruce. Als anys 70-80, es prenia quatre o cinc anys per treure un nou àlbum. Ara en fa gairebé un cada any. La qualitat evidentment se'n ressenteix. Seguia tenint la capacitat de reinventar-se cada vegada; ho va fer amb Devils & Dust i la gira posterior, i ho va fer també amb la Seeger Sessions Band. En els darrers dos CD, Magic i Working on a Dream ja no ho ha fet; i la qualitat ha baixat.
Magic em va semblar fluix, però aquest darrer, crec que ha fet bo Magic. Amb tot, Working on a Dream té quatre o cinc temes de prou qualitat. Comparant-lo amb d'altres treballs d'ell mateix crec que és dels més fluixos, però comparant-lo amb el panorama musical actual, segueix sense tenir rival. Suficient per escoltar-lo. Suficient per anar-lo a veure encara que aquesta vegada no vingui a Barcelona. Suficient per veure'l allà on sigui; allà on estigui treballant en el somni. Malgrat tot, gràcies Bruce.
0 comentarios:
Publica un comentari